Desembre

1a setmana_desembre_1r trimestre: Bon dia!
dilluns 3: 

Dinàmica

(Relacionada amb el “Saber estar”)

Soterrani o balcó
Amb aquesta dinàmica es pretén anar omplint la graella tot analitzant el nostre comportament i les nostres actituds davant dels conflictes.

Les paraules «soterrani» o «balcó» son símbols que ens ajudaran a adonar-nos de quines són les actituds o comportaments que prenem davant d’un conflicte. Els esglaons són les eines que necessitem per anar «pujant amunt», del «soterrani» al «balcó».


SOTERRANI
BALCÓ

ACTITUDS O COMPORTAMENTS NEGATIUS


cridar,
culpar,
fer comentaris sarcàstics,
insultar,
no escoltar,
fer gestos ofensius,
pegar,
etc.
Comportament respectuós i amb dignitat.

ESGLAONS
. escoltar,
. comprometre’s,
. assumir la responsabilitat,
. posar-se al lloc de l’altre,
. dir la veritat,
. ser respectuós,
. tenir paciència,
. demanar perdó
. ser humil

dimarts 4: 

Relaxació

Canviem les paraules negatives per positives. 

Ens posarem en una postura còmoda i tancarem els ulls. Mentre escoltem la música anirem pensant en aquelles coses que ens molesten dels altres i de nosaltres mateixos i analitzarem si realment val la pena enfadar-se. Seguidament aniré pensant en paraules negatives i les canviaré per paraules positives. 
Per exemple: ràbia/compassió, tristor/alegria, decepció/il·lusió, mandra/entusiasme, etc.

dimecres 5: 

Vídeo

El bullyng

Les dues pomes







dijous 6:festiu
divendres 7: lliure disposició

2a setmana_desembre_1r trimestre: Bon dia!
dilluns: (un video es pot visionar al bon dia i un altre a la bona tarda).
dilluns 10: 
La flor de les emocions




Cada alumne escriurà a la llibreta de pensaments el nom de les emocions que conegui. Després es reparteix un full per grup de taula amb les imatges d’uns pètals dibuixats. A dins escriuran algunes de les emocions que han posat a la seva llibreta sense repetir-ne cap. Resseguiran la silueta dels pètals amb colors diferents i els enganxaran en una cartolina de manera que cada grup construirà la seva flor d’emocions. També els alumnes els poden dibuixar. 




dimarts 11:  

Música

Intenta Respetar

CARLOS BAUTE





dimecres 12: 

Vídeo

El barber que no accepta persones de raça negra.

Swing of change


dijous 13: 




divendres 14: 

Conte

Els dos anells
 Un home que tenia dos fills va morir i, entre els seus béns, va deixar dos anells. Un d'ells lluïa un excepcional diamant, mentre que l'altre era simplement de plata.

 El germà primogènit, només veure’ls, va dir ple d'avarícia:
_ "Com que sóc el germà gran, no hi ha dubte que l'anell de diamants l'ha deixat el nostre pare per a mi. En justícia em correspon".
I el germà menor es va conformar.
Cada germà es va col·locar en un dels seus dits l'anell i va emprendre la seva vida per separat. Uns dies després, el germà menor jugant amb l'anell, es va adonar de sobte, que en el seu interior hi havia una inscripció. La va llegir i hi posava:
"Això també passarà".
_ "Bé -es va dir-, sembla que aquest devia ser el lema del meu pare".

Va transcórrer el temps. La vida seguia el seu curs per a tots dos germans. Van venir els bons i els mals temps; la fortuna i l'infortuni; les situacions favorables i les desfavorables; el plaer i el dolor.
El germà gran, davant dels entrebancs i canvis de la vida, va començar a desequilibrar-se. S'exaltava en excés amb les situacions favorables i s'enfonsava en el desànim amb les desfavorables. Tot li alterava molt, de tal manera que va haver de començar a prendre somnífers per poder dormir, a visitar metges i a suportar el desordre de la seva ment.
De què li servia haver venut el fabulós diamant de l'anell i amb aquests diners haver amassat una colossal fortuna?
També el germà menor es veia abocat als entrebancs de la vida i havia d'afrontar els bons i mals moments, les circumstàncies favorables i les desfavorables, l'alegria i la tristesa; però mai deixava de tenir present la inscripció de l'anell.
D'aquesta manera, mantenia una actitud de fermesa i equilibri i no es deixava arrossegar a estats d'exaltació ni de depressió. Quan arribava el plaer es deia: "Això també passarà", quan arribava un disgust es deia: “Això també passarà” i li donava forces per afrontar-ho.
Gràcies a aquell missatge secret de l'anell de plata, el seu pare li havia fet el millor regal: estar en pau amb si mateix i fluir harmònicament amb els esdeveniments.
No és tant el que tens sinó com ho utilitzes.





2a setmana_desembre_1r trimestre: Bona tarda!

  • Consolidar i reflexionar les idees principals del Bon dia. Emfasitzar la dinàmica Seguir endavant amb esperança de dilluns. 
  • Recomanacions i recordatori d’hàbits de recollida, preparació d’agenda, deures, etc.
  • Algunes de les sessions d’aquest trimestre les faran els alumnes que es presentin voluntaris. Hauran de triar alguna activitat (música, cançó, vídeo, conte, reflexió, pregària...) que tingui relació amb la temàtica de la setmana.
3a setmana_desembre_1r trimestre: Bon dia!
dilluns 17:




Dinàmica

El respecte






Repartim a cada alumne un paper de colors diferents. Cada un escriu què creu que caldria fer per respectar als altres. Un cop fet ho podem comentar entre tots. Després enganxen el paper a la llibreta de pensaments.
dimarts: 18: 

Relaxació

Compaginem la respiració


Ens col·loquem per parelles i ens asseiem al terra esquena contra esquena. Tanquem els ulls i compartim una estona respirant amb calma i intentant compaginar la nostra respiració amb la del company.

dimecres 19: 


Música

Solidaritat

Cantaré, cantaràs
DIVERSOS CANTANTS
















dijous 20: 
Conte

El paquet de galetes






A una estació de trens arriba una tarda, una senyora molt elegant. A la finestreta li informen que el tren està retardat i que trigarà aproximadament una hora a arribar a l'estació.
Una mica empipada, la senyora va al lloc de diaris i compra una revista, després passa al quiosc i compra un paquet de galetes i una llauna de gasosa.
A punt per a la forçosa espera, s'asseu en un dels llargs bancs de l'andana. Mentre fulleja la revista, un jove s'asseu al seu costat i comença a llegir un diari. Sense més ni més, la senyora veu, de cua d'ull, com el noi, sense dir una paraula, estira la mà, agafa el paquet de galetes, l'obre i, després de treure’n una, comença a menjar despreocupadament.
La dona està indignada. No està disposada a ser grollera, però tampoc a fer veure que res ha passat; així que, amb gest enfadat, pren el paquet i treu una galeta que exhibeix enfront del jove i se la menja mirant-lo fixament.
Per tota resposta, el jove somriu ... i pren una altra galeta.
La senyora gemega una mica, pren una nova galeta i, amb exagerats senyals d'enuig, se la menja sostenint un altre cop la mirada al noi.
El diàleg de mirades i somriures continua entre galeta i galeta. La senyora cada vegada més irritada, el noi cada vegada més divertit.
Finalment, la senyora s'adona que en el paquet queda només l'última galeta. "No pot ser tan barrut", pensa, i es queda com congelada mirant alternativament al jove i a les galetes.
Amb calma, el noi allarga la mà, pren la última galeta i, amb molta suavitat, la trenca exactament per la meitat. Amb el seu somriure més simpàtic li ofereix un tros a la senyora.
_Gràcies! _diu la dona prenent amb rudesa la mitja galeta.
_De res _contesta el jove somrient angelical mentre menja la seva 
meitat.
El tren arriba.
Furiosa, la senyora s'aixeca amb les seves coses i puja al tren. En arrencar, des del vagó veu al noi encara assegut al banc de l'andana i pensa: "insolent”!
Sent la boca resseca de ràbia. Obre la cartera per treure la llauna de gasosa i se sorprèn al trobar, tancat, el seu paquet de galetes ... Intacte!
divendres 21
Pregària

Solidaritat



Gràcies a les persones solidàries!
Gràcies perquè ajuden a persones que necessiten:
-        Un cop de mà
-        Un somriure
-        Una paraula amable
-        Una paraula de consol
-        Una mica del seu temps
-        Una mica del seu esforç
-        Que se les escolti...
Et demano, Senyor, que m’ensenyis a ser solidari,
que faci als altres el que m’agradaria que fessin amb mi.
Gràcies!
3a setmana_desembre_1r trimestre: Bona tarda!

  • Consolidar i reflexionar les idees principals encetades en el Bon dia, especialment a la dinàmica de dilluns i la de dimecres. 
  • Recomanacions i recordatori d’hàbits de recollida, preparació d’agenda, deures, etc.
  • Algunes de les sessions d’aquest trimestre les faran els alumnes que es presentin voluntaris. Hauran de triar alguna activitat (música, cançó, vídeo, conte, reflexió, pregària...) que tingui relació amb el “lema” de la setmana.


Pendents d'ubicar 1r trimestre
dimarts: 
Relaxació

Intentem visualitzar les meravelles del món tot escoltant la música.

Tears in Heaven - Daniel Jordan (Arpa)








dimecres: 
Vídeo

El «gafe i l’»afortunada»














dimecres: 


Vídeo

La resposta : Línies de força: És per a Tu. 

Passaríem el vídeo de les línies de força d'enguany i anotariem a la llibreta de pensaments una resposta a la Crida. (consultar la presentació a l'arxiu). 





dijous: 
Conte

No te’n riguis mai d’un rinoceront

Hi va haver una vegada a la sabana africana, un rinoceront amb mal humor que s'enfadava molt fàcilment. Cert dia, una gran tortuga va creuar pel seu territori sense saber-ho, i el rinoceront va córrer cap a ella per fer-la fora. La tortuga, temorosa, es va ocultar en la seva closca, així que quan el rinoceront li va demanar que marxés no es va moure. Això va irritar molt al gran animal, que va pensar que la tortuga s'estava burlant, i va començar a donar cops contra la closca de la tortuga per fer-la sortir. I com no ho aconseguia, va començar a fer-ho cada vegada més fort, i amb la seva banya va començar a llançar la tortuga per l'aire d'un costat a un altre, de manera que semblava un rinoceront jugant al futbol, però en comptes de pilota, usava una tortuga.
L'escena era tan divertida, que de seguida un munt de micos van acudir a veure-ho, i no paraven de riure del rinoceront i la seva lluita amb la tortuga, però el rinoceront estava tan furiós que no se n’adonava. I així va seguir fins que, cansat de donar cops a la tortuga sense aconseguir res, va parar un moment per agafar aire.
 
Llavors, en aturar el seu soroll de cops, va poder sentir el riure de tots els micos, que li feien tota mena de burles. Ni al rinoceront ni a la tortuga, que va treure el cap per veure-ho, els va fer cap gràcia veure una colla de micos rient-se d'ells, així que es 
van mirar un moment, es van posar d'acord amb un gest, i la tortuga va tornar a ocultar-se a la closca. Aquesta vegada el rinoceront, molt tranquil, es va allunyar unes passes, va mirar a la tortuga, va mirar als micos, i agafant impuls, va disparar un formidable cop de tortuga, amb tan tremenda punteria, que semblava que estava jugant a les bitlles amb els micos burletes !


L’ "strike" de micos va convertir aquell lloc en una infermeria de micos plens de bonys i blaus, mentre que el rinoceront i la tortuga s'allunyaven somrient com si haguessin estat amics durant tota la vida ... i, mentre li posaven tiretes al cap dels micos, pensava que havien de buscar millors formes de divertir-se que burlar-se dels altres.
divendres: 
Pregària
Respecte





Senyor, em sento trist, em sento trista,  quan no compten amb mi.
Em sento trist, em sento trista, quan em diuen que tot ho faig malament.
Em sento trist, em sento trista, quan se’n riuen i veig que parlen d’amagat.
Per què xiuxiuegen?
Per què no m’expliquen les coses?
Senyor, dóna’m força per preguntar què passa.
Dóna’m força per entendre’ls.
Dóna’m força per no dependre del que pensin els altres.
Donem força per acceptar-me i estimar-me.
Dóna’m força per explicar què passa als que realment m’estimen.
Sé que Tu m’estimes, m’escoltes i que sempre estaràs al meu costat.

Gràcies, Senyor!
dijous : 

Conte: 

Adéu al rei de la selva



Anava una jove lleó per la selva pensant que havia arribat la seva hora de convertir-se en rei, quan va trobar un lleó malferit. Encara es podia veure que havia estat un lleó fort i poderós.

- Què t'ha passat, amic lleó? - va preguntar mentre l’intentava socórrer.

El lleó ferit li va explicar la seva història:

“Quan va arribar el moment de convertir-me en el rei de la selva, vaig decidir demostrar a tots la meva força i el meu poder, perquè em temessin i respectessin. Així que vaig espantar i vaig amenaçar a quants animals petits em vaig trobar. La fama de la meva feresa era tal que fins als animals més grans em temien i obeïen com a rei. Però llavors altres lleons van voler el meu regne, i així vaig passar de colpejar de tant en tant a pobres animalets a haver de enfrontar-me sovint amb grans lleons. Vaig guanyar molts combats, però ahir va arribar un lleó més gran i fort que jo i em va derrotar, deixant-me a la vora de la mort i quedant-se amb el meu regne. I aquí estic, esperant que m'arribi la mort sense un sol animal a qui li importi prou com per fer-me companyia.”

El jove lleó es va quedar per acompanyar-lo i curar les seves ferides abans de prosseguir el seu camí. Quan per fi va marxar d'allà, no va trigar a trobar un gegantí  lleó tancat en una gàbia de grans barrots d'acer. Segur que havia estat molt fort, però ara estava molt prim.

- Què t'ha passat, amic lleó? Per què estàs tancat?

El lleó engabiat li va explicar la seva història:

“Quan va arribar el moment de convertir-me en el rei de la selva, em vaig dedicar a demostrar a tots el meu poder per guanyar-me el seu respecte. Vaig pegar i humiliar a quants em van portar la contrària, i aviat tots feien la meva voluntat. Jo pensava que em respectaven o, fins i tot, que m’admiraven, però només m’obeïen per por. M’ odiaven tant que una nit es van posar d'acord per trair-me mentre dormia, i em van atrapar en aquesta gàbia en la qual moriré de gana, ja que no té claus ni porta; i a ningú li importo prou com per portar-me menjar.”

El jove lleó, després de deixar al costat de la gàbia menjar suficient per algun temps, va decidir seguir el seu camí preguntant-se què podria fer per arribar a ser rei, ja que havia vist que tota la seva força i ferocitat no els havien servit de res als altres dos lleons. Caminava buscant una manera més intel·ligent d'utilitzar la seva força quan es va trobar amb un enorme tigre que es divertia humiliant a un petit ratolí. Estava clar que aquest tigre era el nou rei, però va decidir sortir en defensa del ratolí.

_Deixa’l  tranquil. No l’has de tractar així per demostrar que ets el rei.

Em vols desafiar, lleonet? _va dir burleta i furiós el tigre. _Vols convertir-te en el nou rei?

El lleó, que ja havia vist com acabaven aquestes coses, va respondre:

_ No vull lluitar amb tu. No m'importa que siguis tu el rei. L'únic que vull és que deixis tranquil a aquest pobre animal.

El tigre, que no tenia cap gana de ficar-se en una baralla amb un lleó, va respirar alleujat pensant que el lleó el reconeixia com a rei, i va marxar deixant en pau al ratolí.

El ratolí es va mostrar molt agraït, i al lleó li va agradar tant aquesta sensació que va decidir que aquella podria ser una bona manera d'utilitzar la seva força. Des de llavors no tolerava que davant d'ell cap animal abusés ni humiliés a altres animals més febles. La fama del lleó protector es va estendre ràpidament, omplint aquella selva d'animals agraïts que buscaven sentir-se segurs.

Ser el rei d'una selva famosa i plena d'animals era un orgull per al tigre, però aviat va sentir que la fama del jove lleó amenaçava el seu lloc. Llavors va decidir enfrontar-se a ell i humiliar-lo davant de tots per mostrar el seu poder.

_ Hola lleonet_ li va dir mostrant les seves enormes urpes. _ He pensat que avui seràs la meva diversió i la de tots, així que faràs tot el que jo et digui, començant per besar-me les potes i netejar-me les urpes.

El lleó va sentir la por que senten tots els que es veuen amenaçats per algú més fort. Però no es va acovardir, i va respondre amb valentia:

_ No vull lluitar amb tu. Ets el rei i per mi pots seguir sent-ho. Però no consentiré que abusis de ningú. I tampoc de mi.

A l'instant el lleó va sentir el dolor de la primera urpada del tigre, i va començar una ferotge baralla. Però la baralla amb prou feines va durar un instant, ja que molts dels animals presents, que volien i admiraven al valent lleó, van saltar sobre el tigre, qui va sentir al mateix temps en les seves carns desenes de mossegades, urpades, coces i picades, i només va tenir temps de sortir fugint d'allà malferit i avergonyit, mentre escoltava al lluny l'alegria de tots a l’aclamar el lleó com a rei.

I així va ser com el jove lleó va trobar la millor manera d'usar tota la seva força i feresa, descobrint que sense haver abusat de ningú,  amb justícia, intel·ligència i valentia, s’havia convertit en el famós rei, estimat i respectat per tots.

divendres : 
Pregària

Acceptar-me i acceptar l’altre




dimecres: 
Seguir endavant amb esperança
Pa´lante





Comentaris