Octubre
1a setmana_octubre_1r trmestre: Bon dia!
dilluns: 1
Escriure a la llibreta de pensaments 3 coses que faríem per fer el món més bonic. Llegir-les i parlar-ne un moment entre tots.
dimarts: 2
dilluns: 1
Dinàmica
Fer un
món més bonic
|
Escriure a la llibreta de pensaments 3 coses que faríem per fer el món més bonic. Llegir-les i parlar-ne un moment entre tots.
dimarts: 2
Conte
La discussió dels colors (una reflexió sobre la Pau)
|
Un dia, tots els colors del món van començar a discutir
entre ells, ja que cada un pretenia ser el millor, el més important, el més
bonic, el més útil, el favorit de tots.
El verd va afirmar:
"Sóc el més
essencial, és innegable. Represento la vida i l'esperança. He estat escollit
com l'herba, els arbres i les fulles. Sense mi, els animals moririen. Mireu el
camp i veureu que sóc el que més present està."
El blau va prendre la
paraula:
"Tu només
penses en la terra, però oblides el cel i l'oceà. És l'aigua la base de la
vida. I el cel ens dóna l'espai, la pau i la serenitat. Sense mi, cap vosaltres
seríeu res."
El groc va riure davant
aquestes paraules:
"Quina gràcia
que em feu tots dos. Jo aporto el riure, l'alegria i la calor al món. La prova
és que el sol és groc, igual que la lluna i les estrelles. Cada vegada que
mireu un gira-sol, ell us demostra que jo sóc la vida. Sense mi, no hi hauria
cap plaer en aquesta terra."
El
taronja va aixecar la seva veu entre el murmuri de tots el colors:
"Sóc el color
de la salut i de la força. Potser em veuen menys sovint que a vosaltres, però
sóc útil per a les necessitats de la vida humana. Transporto les vitamines més
importants. Penseu en les pastanagues, en les carbasses, en les taronges, en
les mandarines, en les papaies, ... No estic present tot el temps, però quan
pinto el cel a les albes o capvespres, la meva bellesa és tal que es fixa ja en
vosaltres, només en mi."
El vermell
que s'havia mantingut al marge fins a aquest moment, va prendre la paraula alt
i fort:
"Jo sóc el
cap de tots els colors, perquè sóc la sang, l'energia de la vida. Sóc el color
del perill i de la valentia. Sóc el color de la passió i de l'amor, de la Rosa
vermella i de les roselles.
El morat es va aixecar i
va parlar dignament:
"Jo sóc el
color de la reialesa i del poder. Els reis, els caps i els bisbes sempre em van
escollir perquè sóc el signe de l'autoritat i de la saviesa. La gent no
m’interroga: m’escolten i obeeixen."
Finalment, l’indi o blau marí va prendre la paraula, amb molta més
calma que els altres, però amb la mateixa determinació:
"Penseu en
mi. Sóc el color del silenci. Potser no m’hagueu vist, però sense mi seríeu
insignificants. Represento el pensament i la reflexió, l'ombra del crepuscle i
les profunditats de l'aigua. Em necessiteu per a l'equilibri, el contrast i la
pau interior.”
I així els colors van continuar vanant-se, convençuts cada
un d'ells de la seva pròpia superioritat. La seva disputa es va fer cada vegada
més forta. Però de sobte, un llampec va aparèixer al cel i el tro va grunyir.
La pluja va començar a caure fort. Inquiets, els colors es van acostar els uns
als altres per sentir-se segurs.
I enmig del clam, la pluja va prendre la paraula:
"Capsigranys!
No deixeu de discutir i cada un intenta manar sobre els altres! No sabeu que
cada un de vosaltres existiu per una raó especial, única i diferent? Ajunteu
les vostres mans i veniu amb mi! "
Els colors van obeir i van unir les seves mans.
I la pluja va prosseguir:
"D'ara en endavant,
quan plogui, cadascun de vosaltres travessarà el cel per formar un gran arc de
colors i demostrar que podeu viure junts en harmonia. L'arc de Sant Martí és un
signe d'esperança per a la vida. I cada vegada que la pluja renti el món, un
arc de Sant Martí apareixerà al cel, per recordar al món que ens hem d'estimar
els uns als altres.”
dimecres: 3
Vídeo
Fer un món més bonic
Donar sense esperar res a canvi. El noi
que ajuda a tots els veïns
dijous: 4 (Celebració de la Paraula. )
|


Comentaris
Publica un comentari a l'entrada